Prec de Nadal
En aquest poema, Salvador Espriu ens presenta una manera ben diferent d’acostar-nos al Nadal. No hi trobem l’alegria habitual de les nadales ni les imatges plàcides del pessebre, sinó la veu d’algú que arriba de la nit amb les mans buides i un crit que neix del dolor del seu poble i del món.
El poeta s’adreça a l’Infant de Betlem i li demana que es desperti i l’acompanyi en el seu camí, que l’ajudi a orientar-se enmig de la por, el sofriment i la incertesa. La imatge final dels «ulls de cec dintre la nit» expressa profundament la desorientació de l’ésser humà davant d’un món que sembla haver perdut el rumb.
Un poema de Nadal sobri i commovedor, que transforma la felicitació en una pregària per trobar llum i guia enmig de la foscor. Publicat dins el recull El caminant i el mur (1954), porta per títol «Prec de Nadal».
Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans:
et porto sols el meu gran crit.
Infant que dorms, no l’has sentit?
Desperta amb mi, guia’m la por
de caminant, aquest dolor
d’uns ulls de cec dintre la nit.
Salvador Espriu




