L’ ERMITA
Els detalls de la restauració
Interior de l’ermita
Els detalls de la restauració
El terra
Dos xiprers, en senyal de benvinguda, flanquegen l’entrada a l’ermita de Santa Bàrbara, ara ja completament restaurada.
Les darreres obres que s’hi van fer van consistir en sorrejar les parets i fer un nou terra amb toves de ceràmica de Benicarló. La col·locació de les toves va ser una feina que va requerir enginy i moltes hores de dedicació i que va ser possible gràcies a la col·laboració desinteressada de bons professionals.
Si fixem els ulls a terra, de seguida ens crida l’atenció la sanefa central que es troba just a l’entrada, davant per davant de l’altar, de la que en destaca una estrella de vuit puntes. Una segona sanefa, feta amb pedra polida de Sant Vicenç, voreja l’altar en forma de catifa.
L’altar
L’altar actual és nou. Pels documents fotogràfics de què disposem sabem que hi havia hagut un bonic retaule que malauradament va ser destruït l’any 1936, durant la guerra civil.
Acabada la guerra es va construir un nou altar, adossat a la paret, que va perdurar fins a finals del segle XX. Amb les obres de restauració, però, es va creure oportú suprimir-lo, per tal com no tenia cap valor artístic, i substituir-lo per un altre de pedra que ha estat col·locat isolat, d’acord amb les directrius de la reforma conciliar de la litúrgia.
La talla de la santa
A la fornícula hi trobem la talla de la Santa construïda amb fusta de cirerer pel cellerenc Ramon Ripoll i Masferrer l’any 1981, quan formava part del moviment escolta, poc després del primer intent de restauració de l’ermita impulsat, precisament, per l’escoltisme. Així, doncs, la talla de Ramon Ripoll ha passat a formar part, per dret propi, d’aquest patrimoni recentment recuperat i conservar-la constitueix un homenatge als esforços que en aquella època va fer l’escoltisme per aturar el procés de degradació de l’ermita. La imatge que des d’ara s’exposa habitualment a la capella, però, no és l’original, sinó una còpia feta amb resina, mentre que la de fusta es troba dipositada a la parròquia d’Anglès que en té la custòdia.
1
2
3
4
5
El quadre
La imatge de la talla de la Santa la podem veure també dibuixada en el quadre que ens trobem davant nostre quan entrem per la porta principal de la capella. En aquesta pintura – de la que n’és autor el gironí Miquel Solís – la imatge de Santa Bàrbara se sobreposa a la façana de l’ermita amb la bastida de les obres i un grup de voluntaris que hi treballa. D’aquesta manera la feina dels voluntaris queda integrada en aquesta obra, a través de la visió personal de l’autor, per deixar testimoni a les generacions futures que la restauració de l’ermita ha estat l’obra de tot un poble.
El realisme de Miquel Solís, que d’altra banda és una de les característiques de la seva pintura, dóna com a resultat la captació perfecta del que és objectiu, d’una manera plena i exacta, sense que se’n ressenti la qualitat pictòrica. Tant és així que en el quadre de què parlem es poden identificar amb facilitat qui són les persones que treballen a la bastida.
Els vitralls
Una altra de les obres d’art amb què compta ara l’ermita són els vitralls. El vitrall major ha servit per tapar el gran finestral interior que comunica la planta superior de la casa de l’ermità amb la capella. Inicialment no s’havia pensat col·locar un vitrall en aquest lloc, però la coincidència que en aquella època a Anglès s’impartia un curs de vitralls organitzat per l’Ajuntament, va propiciar que ens poséssim en contacte amb la professora Dolors Vallbona per encarregar-li aquest treball. Tant ella com les seves alumnes s’hi van dedicar amb entusiasme i en poc temps el vitrall va quedar enllestit. La figura central del vitrall és una creu llatina, insígnia del cristianisme, per memorar que l’ermita és la casa de Déu. La tècnica emprada per a l’elaboració del vitrall va ser la tradicional que consisteix en emplomar els vidres tallats; després se solden les tires de plom, en forma de diversos plafons, els quals un cop col·locats en un bastidor metàl·lic, són encastats en barres de ferro al seu lloc definitiu. Aquest vitrall va ser emplaçat a l’ermita poc abans de l’aplec de l’any 2000.
El vitrall menor s’hi va col·locar l’any següent (2001) i es troba emplaçat a l’única finestra de la façana principal que dóna a l’interior de l’ermita. En aquest cas Dolors Vallbona i les seves alumnes van emprar la tècnica anomenada Tiffany’s, que consisteix en encintar els vidres amb coure i soldar-los amb estany. El vitrall ens mostra la figura d’un arbre amb les seves arrels i ha estat inspirat en un salm del llibre del Gènesi: “El Senyor-Déu va fer néixer de la terra fèrtil tota mena d’arbres que fan goig de veure i donen fruits saborosos. Al mig del jardí hi féu néixer l’arbre de la vida i l’arbre del coneixement del bé i del mal”.
Fotos de l’ermita
Detalls de l’interior
AMB LA COL·LABORACIÓ DE:
