Aplecs

Els aplecs són manifestacions populars que tenen una llarga tradició als Països Catalans i durant molts anys han anat lligats a la idea d’un romiatge o d’una celebració religiosa, tot i que també n’hi pot haver de caire cívic i, fins i tot,  polític. Durant la segona meitat del segle passat es van fer molt populars els aplecs sardanistes que, malgrat haver patit una certa davallada d’assistents, són encara molt concorreguts. Però, siguin del tipus que siguin, la tendència general és  que dels aplecs en destaqui  per damunt de tot el seu caràcter festiu.

Els orígens de l’aplec de Santa Bàrbara daten del segle XVIII. Emili Rams, l’historiador local que s’ha encarregat d’elaborar la cronologia de l’ermita, explica que en aquella època el dilluns de les lletanies Majors o de Pentecosta, amb creu alçada i cantant les lletanies, molts feligresos de la Cellera i Anglès acudien a Santa Bàrbara. La processó sortia de l’església parroquial de la Cellera de Ter. Un cop passada la riera d’Osor s’afegien al seguici els feligresos d’Anglès, i tots junts, feien el camí fins arribar al Pla de Llancers, on quedava dissolta la processó. En el Pla de Llancers, o bé dalt l’ermita esperaven feligresos de Sant Martí Sapresa i d’Osor.

L’Aplec de la Sardana d’Anglès celebra enguany el seu cinquantenari. El primer aplec es va celebrar el 19 de juny de 1955 amb el nom d’Aplec de la Muntanya. La pluja, acompanyada de trons i llamps, hi va fer acte de presència abans de començar la sardana de conjunt. L’any següent encara va ser pitjor: va ploure tot el dia. Davant de tantes adversitats meteorològiques en el programa del III Aplec un article escrit en castellà i sense signar diu: “Hay que rogar a Dios Todopoderoso que asista a estos simpáticos y entusiastas organizadores del Aplec de la Sardana, despejando de nubes aquel cielo llorón de dos años consecutivos”.  La súplica devia donar el seu fruit perquè no consta que aquell any caigués cap ruixat el dia de l’Aplec. L’any següent, el del IV Aplec, va tornar ploure i els sardanistes van començar a batejar aquesta diada com la de “L’Aplec del Paraigua”. Malgrat aquests inicis tan dificultosos l’Aplec es va anar consolidant i s’ha mantingut any rera any fins els nostres dies.

Quan parlem de  la història dels Aplecs de la Sardana que s’han celebrat a la nostra vila hem de parlar també de l’entitat que els ha organitzat durant tots aquests anys: l’Agrupació Sardanista i Cultural Floricel. Coneguda popularment com “el Floricel”,  a part de centrar les seves activitats en el món sardanista ha programat tota mena d’actes culturals. Per als Amics de Santa Bàrbara,  el Floricel té, a més,  la nostra reconeixença per haver ajudat a recuperar, l’any 1987, junt amb l’Agrupament Escolta Sant Miquel, el tradicional aplec de Santa Bàrbara. Salvant-ne les distàncies, podem dir que  totes dues entitats tenen en comú l’organització d’un aplec; el de Santa Bàrbara, l’una  i el de la Sardana, l’altra. I per si fos poc, a  tots dos aplecs  s’hi ballen sardanes i, tots dos, s’han hagut de suspendre més d’una vegada  per causa de la pluja.

Els Amics de Santa Bàrbara felicitem, doncs, l’Agrupació Sardanista i Cultural Floricel per aquest mig segle d’existència i desitgem que una entitat com aquesta, que tant d’honor fa a la dansa i a la cultura,   segueixi formant part del  teixit associatiu del nostre poble en l’esdevenidor.

Per molts anys, Floricel !

Article publicat a la revista de l’Aplec de l’Agrupació Sardanista i Cultural Floricel (2004)