La campana de Santa Bàrbara
Des d’èpoques remotes la humanitat ha cercat sistemes acústics per comunicar-se a distancies relativament llunyanes. Mètodes corporals com per exemple la viva veu, picar de mans, xiulets… o utilitzant objectes sonors simples o instruments.
En diferents llocs del planeta (Egipte, Xina, Àfrica i Amèrica Precolombina) s’hi desenvolupen instruments cilíndrics o cònics de diferents materials. Amb el temps aquests sonalls acaben esdevenint campanes més o menys de la mateixa forma.
Durant el segon mil·lenni la religió cristiana adopta la campana com a element per comunicar els esdeveniments litúrgics, d’aquesta manera la campana es converteix en el mitjà de comunicació per excel·lència. Al llarg de la història dels últims segles les campanes han sigut protagonistes de reformes eclesiàstiques o conflictes bèl·lics. El cas més recent fou el de la Guerra Civil Espanyola, on es calcula que a Catalunya es varen destruir aproximadament el 80% de les campanes. Per aquest motiu durant els anys 40 es fongueren un gran nombre de peces, moltes d’elles de dubtosa qualitat per ocupar el lloc de les anteriors.
La campana actual de l’Ermita de Santa Bàrbara es va fondre en bronze a Olot el 1952 als tallers de BARBERÍ, una nissaga de fonedors que ha treballat des del 1565 fins al 2016. Mesura 40cm de diàmetre i pesa uns 40kg.
Les fabriques fonedores de campanes solen tenir un patró propi que aporta una perfil determinat al bronze. En el cas de les campanes BARBERÍ són d’estil europeu, amb un diàmetre superior a l’altura i unes formes molt identificables. El bronze és una aliatge generalment format per un 75% de Coure i un 25% d’Estany amb petites quantitats de Platí o Argent. El punt de fusió és de 1200ºC.
Les campanes solen anar guarnides amb imatges, textos i altres decoracions que solen fer referencia a la seva utilització religiosa, per exemple: difunts, festes, hores canòniques, els textos de les quals solen ser frases fetes escrites en llatí; també moltes de les inscripcions fan referència als Sants a les que van dedicades, que solen ser els patrons del temple o el nom propi de la campana que li ha posat el padrí (persona que ha sufragat la fosa). Cal distingir aquestes campanes religioses de les destinades als tocs civils, com el servei horari i tocs destinats a informar la població i d’esdeveniments no religiosos (foc, peix, sometent…). En el cas de la campana de Santa Bàrbara al tractar-se d’una peça petita i d’una Ermita no presenta gaire text. Porta les següents inscripcions: #PARROQUIA DE SANT MARTI SAPRESA# i #ERMITA DE SANTA BARBARA 1952#. Llueix l’expressió #LAUS DEO# (Lloo a Déu), fragment de la frase llatina: Laudo deum, plebem voco, monacos convoco, defunctos ploro, nimbum fugo, festa decoro. (Lloo a Déu, crido al poble, reuneixo el clero, ploro els morts, foragito les tempestes, honoro les festes.) També presenta una imatge de la Santa Creu i a la part posterior l’etiqueta de fàbrica #Barberi fundidor Olot#.
El jou de fusta data del 2002. A la part anterior hi ha gravat el següent: #AMICS DE SANTA BARBARA 2002# i a la part posterior: #Els Amics de Santa Bàrbara al Poble d’Anglès i tots els que veneren aquest indret.#
Aquesta campana actualment s’utilitza per anunciar l’inici de les misses ocasionals. Es fa brandar mitjançant una corda que baixa fins a l’interior de la nau pel costat de la porta.
BLAI CIURANA i ABELLÍ
Article publicat a la revista de l’Aplec de l’Agrupació Sardanista i Cultural Floricel (2018)
