Torna Nadal

En aquest poema, Miquel Martí i Pol parteix d’un paisatge de gran bellesa i serenor, en què els sons de l’arbre, el vent i els reflexos de la llum damunt l’aigua creen una atmosfera de misteri i claredat. Però aquesta contemplació de la natura aviat dona pas a una reflexió molt més inquietant.

Amb el retorn de Nadal torna també una pregunta que interpel·la directament la nostra consciència: de què serveix proclamar la pau amb paraules si, amb les nostres accions, contribuïm a afavorir la guerra? El poeta ens convida a anar més enllà dels bons desitjos i a fer que els nostres actes siguin coherents amb allò que diem defensar.

Un poema breu i contundent que converteix la felicitació nadalenca en una crida a la responsabilitat, la coherència i el compromís real amb la pau.

L’arbre desvetlla sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l’aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.

Torna Nadal i torna la pregunta.

¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?

Miquel Martí i Pol