20è aniversari dels Amics de Santa Bàrbara
La propera tardor farà vint anys que es va constituir l’associació Amics de Santa Bàrbara que durant dues dècades s’ha encarregat de restaurar l’ermita, recuperar l’entorn i mantenir viu l’aplec.
Per situar el naixement de l’associació en el seu context històric hem de retrocedir fins als anys vuitanta. L’aplec de Santa Bàrbara té una llarga tradició i la manera de celebrar-lo ha estat diferent segons cada època i segurament en el passat també va tenir alts i baixos. El darrer punt de declivi es va produir l’any 1984 quan l’aplec va caure en l’oblit i durant sis anys no es va celebrar. L’any 1990, l’Agrupament Escolta i l’Agrupació Sardanista i Cultural Floricel el van fer rebrotar altra vegada. La iniciativa va ser tot un èxit i a la següent edició ja hi havia una cobla per interpretar les sardanes i uns cuiners per fer l’arròs per dinar. El santuari es trobava en molt mal estat i els organitzadors van fer una primera crida per restaurar la capella. Així va ser com va començar una tímida reforma que no va poder anar més enllà per falta de voluntaris.
L’any 1995 els organitzadors de l’aplec van decidir que per tirar endavant una obra de tanta envergadura com era la restauració del santuari, la millor solució seria crear una associació que tingués aquest objectiu com a fi primordial. El 27 de setembre d’aquell mateix any Jordi Camps, Lluís Carreras, Lluís Clapés, Xavier Espona, Pilar Font, Ester Guàrdia, Albert Novàs i Roser Pibernat, van fundar l’associació Amics de Santa Bàrbara. Gairebé un mes més tard, el 20 d’octubre, van convocar una assemblea, que va tenir lloc al saló de sessions de l’Ajuntament, a la qual van assistir una cinquantena de veïns. Segons consta a l’acta d’aquella assemblea, tots els assistents es van inscriure en una llista i van adquirir la condició de socis de l’entitat. Seguidament es van aprovar els estatuts de la nova entitat i es va elegir la primera Junta.
La primera reunió de la Junta va tenir lloc el 24 d’octubre. Com que l’Assemblea havia nomenat els membres que en formarien part però no els va assignar cap càrrec en concret, la primera decisió que va haver de prendre la Junta va ser la distribució de càrrecs. La presidència va recaure en la persona de Jordi Capdevila i Danés. Tots els càrrecs de la Junta van ser ratificats per la segona Assemblea General, que es va celebrar el 10 de novembre, ja que és una competència que li és pròpia.
Una de les primeres feines que es va proposar l’associació va ser la redacció d’un projecte de rehabilitació de l’ermita i de la casa de l’ermità. Durant els primers cinc anys les obres van avançar a un ritme molt accelerat, amb un equip de més de 150 voluntaris que, d’una manera o altra, van participar en les obres de reforma. Cal destacar també l’ajuda rebuda dels paletes i constructors del poble que, de manera totalment desinteressada, van col·laborar en l’execució de les obres i sense l’ajuda dels quals hauria estat impossible fer gairebé res. El resultat d’aquesta gran obra és avui a la vista de tothom i és un orgull per a tot el poble d’Anglès.
La primera Junta va ser també l’encarregada de negociar amb el Bisbat de Girona, propietari legal de l’immoble i dels terrenys annexos, per intentar aconseguir-ne la cessió en favor d la nostra associació. Les negociacions amb el Bisbat es van caracteritzar, en tot moment, per la bona voluntat i predisposició per arribar a una entesa. I així, el diumenge 12 de maig de 1996, coincidint amb la celebració de l’aplec, es va signar públicament el contracte de cessió. Aquest document estableix que el Bisbat de Girona cedeix als Amics de Santa Bàrbara la possessió, gaudiment, utilització, administració i ús de l’immoble i terrenys, gratuïtament i per temps il·limitat. A canvi, l’associació es comprometia a la reconstrucció de l’immoble i a la neteja dels terrenys que l’envolten.
Vint anys després de la fundació de l’entitat el balanç no pot ser més positiu ja que no només s’han complert tots els objectius proposats, sinó que fins i tot s’han superat amb escreix.
Amics de Santa Bàrbara
Article publicat al programa de les Gales 2015
