Del meu carrascar pobre a la frondositat de Santa Bàrbara
Ahir, després d’hostatjar-me a la fonda vaig passejar una estona per Anglès. Em va agradar el conjunt monumental d’esta vila, especialment el carrer d’Avall, amb típiques façanes i boniques arcades i finestrals. Tanmateix, alguns d’estos elements arquitectònics i monumentals no es troben en bon estat de conservació. Des del petit turó on s’alça la vila vella, vaig tornar cap al pla on hi ha la plaça de la Rutlla i el carrer de la Indústria. Un edifici amb els fonaments començats, i ara amb les obres aturades, ferix greument la vista. L’especulació immobiliària i la política de construir destruint ha trencat l’harmonia que tenien les cases d’esta part de l’eixample. El paisatge urbà té un aire decadent i, com a tot arreu del nostre país, predomina el mal gust arquitectònic. Tot caminant, vaig arribar fins a l’antiga estació del carrilet i l’antiga fàbrica tèxtil que testimonia un gloriós passat industrial.
Este matí, m’he llevat d’hora per anar a Santa Bàrbara. Si he vingut de tan lluny és precisament per açò, per reviure un aplec al qual vaig assistir per primera vegada l’any dos mil. Quina festa la d’aquell fi de segle, amb els gegants i tot! A les huit en punt del matí el so fort i sec d’un coet ha anunciat l’eixida. Hi havia poca gent. La majoria encara dormien. Hauria calgut una mascletà com les de la meua terra per despertar a tothom. He enfilat el camí cap a l’ermita i en poca estona he arribat a Bellveí. Els organitzadors m’han convidat a prendre un tall de taronja i a beure aigua fresca. He continuat el camí mentre contemplava amb admiració els magnífics boscos d’alzines, roures i castanyers. Esta rica vegetació contrasta amb el carrascar pobre de la meua comarca. A la Font dels Gossos uns jóvens m’han ofert avellanes i anís i m’han obsequiat amb un barret. El sol era esplèndid i de seguida ha fet caloreta. He arribat ben suat a Santa Bàrbara.
He menjat un parell o tres de pastissets boníssims. Les senyores que me’ls han venut, molt amables totes, m’han assegurat que eren casolans. Hem conversat una estona, m’han convidat a prendre cava i mos hem fet una foto plegats. Després he visitat la capella i la casa. Felicite els Amics de Santa Bàrbara per la feina que han fet i per la bona conservació de les instal·lacions. Després m’he assegut en un banc. Les persones que tenia al meu costat, comentaven sorneguerament que els candidats a l’alcaldia hagueren vingut a l’aplec sols per deixar-se vore. Pels altaveus sonava una sardana mentre una vintena de persones la ballaven. Després un membre de l’organització ha pres el micròfon i amb molta gràcia ha sortejat uns obsequis ajudat per tres o quatre xiquets. Finalment, han nomenat uns nous ermitans. Si no ho recorde malament crec que els d’enguany els diuen Josep i Dolors. El presentador ha elogiat la seua dedicació durant la reconstrucció de l’ermita. Però jo només he retingut que l’ermitana cuina molt bé, segurament perquè ja era més de migdia i començava a tenir fam. Abans de la missa, el mossèn ha tocat la campana amb l’esperança que algun devot més s’afegís a la celebració. He entrat a la capella disposat a oir missa. No ha estat una missa baixa perquè hi havia un grup de cantaires que ho ha fet molt bé. En sortir, l’aplec ja estava dat i beneït i m’ha semblat com si el mossèn pensara que la missa havia quedat com un acte residual. He anat cap a darrera el santuari i he comprat una bona llonganissa i un bon tall de xulla a la brasa per dinar. Després m’he gitat sota una bona ombra per fer la migdiada.
Quan m’he despertat ja només quedaven els organitzadors que acabaven d’endreçar-ho tot. He contemplat novament el paisatge que en aquella hora de la tarda tenia uns colors i uns matisos diferents. He decidit fer nit al refugi. Ara ja és fosc i tinc damunt meu un cel ben estrellat. En moments així m’agrada pensar en l’univers. Imagine la Terra en el seu moviment de rotació sobre si mateixa i en el de translació al voltant del Sol. Fa uns dies vaig llegir que les galàxies també giren i es desplacen a través de l’espai. A l’univers tot es mou sense saber cap on anem. I jo aquí ben sol amb un silenci que calma l’ànima.
Josep Lluís 10/05/2015
(Extret del llibre de visites de Santa Bàrbara)*
Article publicat a la revista de l’Aplec de l’Agrupació Sardanista i Cultural Floricel (2015)
