Aquest Nadal
En aquesta felicitació nadalenca hem escollit un poema de Narcís Comadira que ens presenta una visió introspectiva i poc convencional de les festes. Lluny de l’alegria i l’optimisme habituals d’aquestes dates, el poeta expressa un sentiment de desorientació, sequedat interior i incapacitat per trobar les paraules i els gestos adequats davant l’arribada de Nadal.
Les quatre preguntes que encapçalen les estrofes -on trobar el pessebre, què oferir, com cantar i quan retrobar-se- reflecteixen una profunda crisi personal. El poeta se sent incapaç de preparar el Nadal perquè el món s’ha tornat opac i el seu propi cor sembla haver perdut la capacitat de fer créixer els símbols tradicionals d’aquestes festes, com la molsa i el grèvol.
En els versos finals, però, adreça una petició a l’Infant de Betlem, a qui reconeix com a camí, primavera i música. És una demanda d’ajut i d’esperança, formulada amb una imatge sorprenent i alhora tendra: la del “desolat cocodril” que voldria donar sentiment a les llàgrimes.
El poema forma part del recull En quarantena, publicat el 1996, i ens recorda que Nadal també pot ser un moment per reconèixer les nostres fragilitats i cercar, enmig de la incertesa, una possibilitat de renovació.
¿On trobaré, aquest Nadal, el pessebre,
si tot el món s’ha emboirat i els meus ulls
ja no llegeixen la lletra dels mapes?
¿Què et portaré, aquest Nadal, si se’m menja
la sequedat les obagues del cor
i no m’hi creix ja més molsa ni grèvol?
¿Com cantaré, aquest Nadal, si se’m trenca
la poca veu que tenia, i les mans,
sobre el teclat, impotents, se’n garroten?
¿Quan et veuré, aquest Nadal, per plorar-te
tots els projectes d’amor indecisos
que tinc pendents, entre enganys, a la taula?
Respon-me tu l’on i el què, el com i el quan,
Nen que ets camí, primavera i música.
Mira’t aquest desolat cocodril
que vol posar sentiment a les llàgrimes.
Narcís Comadira




