L’estrella de Nadal, contra la malenconia
El fragment d’aquest poema pertany al Cant I d’El poema de Nadal, una de les obres més conegudes de Josep Maria de Sagarra, publicada l’any 1931.
El poeta parteix d’una mirada crítica i desencisada sobre el món que l’envolta, un món que descriu cansat, gris i allunyat dels ideals més elevats. Però, malgrat aquesta realitat, es resisteix a renunciar a l’alegria. La vol viva, intensa i capaç de trencar la monotonia i la malenconia que ens envolten.
L’estrella de Nadal esdevé així un símbol d’esperança i de llum enmig de les dificultats. Amb una imatge final de gran força poètica —l’estrella que esgarrinxa el blau del firmament—, Sagarra ens recorda que encara és possible mirar més enllà de les misèries del món i mantenir viu el desig d’un futur millor.
Avui el llavi cansat
vol estrafer l’alegria,
homes de bona voluntat;
avui la llengua impia
sembla com que demani caritat
per esborrar la gran malenconia
del nostre món atabalat.
Del nostre món de crits i arpelles,
de mandrejar encomanadís,
del nostre món cansat i gris,
de miserables coses velles
emmascarades de vernís,
del nostre món tan lluny de les estrelles!
Malgrat això, l’alegria
la vull vermella en el meu cant,
trencant la monotonia
del somriure vergonyant.
Malgrat el vestit impotent
i la misèria carnal,
malgrat el pensament
de màquina i asfalt,
jo et vull sentir viva i lluent,
estrella de Nadal,
esgarrinxant el blau del firmament!
Josep M de Sagarra




