La campana, un cor de bronze

“Sonen campanes a l’ermita, és l’ermità el qui les gronxa i el ventijol les fa cantar.”Si parlem de campanes hem de dir que les més antigues es van trobar a la Xina i daten del segle XII aC. En aquell país, les campanes es relacionen amb el tro i representen l’harmonia de l’univers. A l’Índia, en canvi, simbolitzen l’oïda i el so que aquesta percep. Als països islàmics el so de la campana simbolitza les revelacions d’Al·là als homes.

 

Fins no fa gaire, relativament parlant, el “soroll d’avisar” de la nostra civilització ha estat la campana. En paraules de Josep M Espinàs, “la gran campana del campanar, com un pesat cor de bronze, feia saber defuncions i bateigs, festes i calamitats, àngelus, incendis i pedregades. El seu avís era potent, perquè s’adreçava a tot un poble”.

 

Des del principi del segle XIV, els constructors de campanes segueixen la mateixa regla a l’hora de construir-les: la seva alçada, sense la corona, ha de ser el 80% del seu diàmetre i la alçada amb la corona ha de ser igual al seu diàmetre. Quant al material amb què es fan les campanes, cal dir que ha de ser de bronze, però no pas un bronze qualsevol, sinó un que sigui fet amb el 80% de coure i el 20% d’estany (recordeu que el bronze és un metall fet gràcies a l’aliatge de coure i estany), tot i que a vegades hi posaven també plom. L’única part de la campana que no és de bronze és el batall, que és fet de ferro forjat i que ha de tenir forma de pera.

 

Quan l’ermita de Santa Bàrbara és oberta, els visitants, tant grans com xics, no poden resistir la temptació d’estirar la corda i fer tocar la campana. És també una “manera d’avisar”, com de voler dir “ja hem fet el cim”, “ja som aquí”. L’any 2002, dintre el procés de restauració de l’ermita, la campana va ser sorrejada i ara llueix com si fos nova. El jou de la campana va ser substituït, ja que el que hi havia es trobava en molt mal estat. Fet amb fusta de bolondo, a la cara frontal hi porta la inscripció “Amics de Santa Bàrbara 2002” i a la cara posterior una inscripció que, en quedar amagada, molta gent desconeix i que diu així: “Els Amics de Santa Bàrbara al poble d’Anglès i a tots els que veneren aquest indret”.

Article publicat al programa de les Gales d’Anglès (2014)