Un hotel de mil estrelles

Des que es va restaurar l’ermita, a Santa Bàrbara hi ha una llibreta a disposició dels visitants que dia a dia,  entre excursionistes, ciclistes, motoristes o caçadors, omplen les pàgines amb escrits i dibuixos que es transformen en un testimoni inesborrable del batec del temps.

La llibreta es renova d’aplec a aplec i sempre l’encapçala un escrit de l’ermità. Al maig de 2012 aquest honor va correspondre a Santi Guàrdia que, després d’agrair el nomenament, recorda que engegar el procés de restauració de l’ermita hauria costat molt més sense la bona feina que prèviament havia fet l’Agrupament Escolta.

D’escrits, n’hi ha de tota mena. La majoria valoren la gran obra de restauració de l’ermita i de recuperació de l’entorn i en donen les gràcies a l’associació. Així un grup que hi va passar un cap de setmana de juny, amb ganes de deixar de banda el rellotge, escriu: “Bona feina aquests amics de Santa Bàrbara que d’una pedra han fet una gran obra”. Com és obvi, cada generació fa servir el seu propi registre lingüístic, com per exemple els Pic’s de l’AEIG Joan Pons amb aquesta frase: “Mola massa súper”.

La política és força present en molts dels escrits. El 24 de novembre, abans de les eleccions catalanes, n’hi trobem tres: “Hem vingut a fer la jornada de reflexió i després d’aixecar el porró ho tenim més clar. Visca Catalunya!”. “Som una colla d’amics del pla de la Selva, els GPS Motor Esports (Grup de Pagesos Sonats): demà tots a votar!”. El tercer el va escriure un dels Rangers del Cau de Salt: “Hem pujat quan es feia fosc i baixarem de nit. (…) Aquí us deixem: Visca España!”.  Uns dies més tard, el sis de desembre, dia de la constitució espanyola, la colla dels Demacrats va pujar en bicicleta i va escriure: “Res a celebrar”.

L’endemà, en Joan de Vilobí i l’Imma de Besalú van anar a Santa Bàrbara amb una furgoneta nova “a menjar, beure vi, observar les estrelles i fer d’aquesta nit una nit màgica. Caminant anem obrint camí, que el camí pot ser molt llarg (i ho serà). Sobren les paraules en un hotel de mil estrelles”.

 El 17 de març d’aquest 2013, els Nats 1947 que diuen ser una vintena escriuen: “Una vegada més hem pujat aquí a revisar el pou i celebrar que encara estem junts”. Cal suposar que aquesta frase fa referència al pou de Santa Bàrbara i la llegenda que assegurava que els nadons eren pescats amb un cove.

Hem celebrat un altre aplec i a Santa Bàrbara ja hi ha una nova llibreta a disposició dels visitants. A la primera pàgina un escrit de Jordi Capdevila, el nou ermità, ens recorda l’esperit que ha empès els voluntaris durant tots aquests anys. I ho fa citant la dedicatòria que hi ha en el llibre que l’any 2006 va editar l’associació: “persones que brillen com les estrelles i que fan brillar un estel al cim més alt de la muntanya”.

Article publicat a la revista de l’Aplec de l’Agrupació Sardanista i Cultural Floricel (2013)