Ermites i santuaris

A l’Enciclopèdia Catalana hi trobem unes quantes entrades amb el topònim Santa Bàrbara: dues caseries, un barri, un castell, una farga, una baronia, un municipi (al Montsià), un poble, (Santa Bàrbara de Prunera, a Oix),  una ermita i tres santuaris.

L’ermita la trobem a Ulldemolins (Priorat), al Montsant. Sembla que aquesta ermita estigué fins al segle XV sota l’advocació de Santa Bàrbara però va canviar de titular quan Fra Llorenç Julià, un ermità, l’any 1959 va fer bastir un altar dedicat a Sant Antoni i, per fer-ho, es va ampliar l’edifici. El 1580 es va engrandir la casa de l’ermità, la qual es va refer a finals del segle XIX i cap al 1960 es va transformar en casa de colònies.

Dels tres santuaris que esmenta l’Enciclopèdia, dos es troben al País Valencià: a l’Albera (Ribera Alta), situat al cim d’una muntanyeta de 50 m d’altitud i coberta de bosc, i a Montcada de l’Horta, construït el 1701 al lloc d’un d’anterior dedicat a Sant Ponç. El tercer santuari és el del nostre municipi i que tots ja coneixem.

Així, doncs, a Catalunya tenim, sota l’advocació de Santa Bàrbara, l’ermita d’Ulldemolins i el santuari d’Anglès. Com que el primer és citat com ermita i el segon com a santuari busquem a la mateixa Enciclopèdia les definicions d’aquests dos mots. La definició d’ermita és molt breu: Habitatge de l’ermità. I també, capella situada ordinàriament en despoblat. La definició de santuari és aquesta: capella, església, lloc, que ha adquirit caràcter sagrat a causa d’una revelació de la divinitat (o de la Mare de Déu o d’algun sant), o bé que conserva relíquies o imatges, i que ha esdevingut centre de devoció i pelegrinatge.

Els historiadors locals expliquen que la data de naixença de l’aplec de Santa Bàrbara és impossible d’esclarir perquè es perd en la llunyania del temps i constaten que antigament l’aplec era molt concorregut i els assistents feien l’ascensió a la muntanya en processó. L’any 2008 es va poder recuperar l’ara de l’antic altar de Santa Bàrbara, amb la seva relíquia, que havia estat sostreta del seu lloc original feia molts anys i que es va col·locar al nou  altar de l’ermita. Així, doncs, sembla que la denominació de santuari és la que més s’escau a la capella de la nostra muntanya i la que més s’ajusta a la definició del diccionari. Popularment ara tothom es refereix a aquest indret com a ermita de Santa Bàrbara i no com a santuari. En canvi els senyals municipals que indiquen el camí d’accés a la muntanya l’esmenten com a església de Santa Bàrbara. Sigui com sigui el nom no fa la cosa i actualment encara es manté la tradició de celebrar l’aplec i, generació darrera generació, el poble segueix sentint una devoció especial per aquest lloc enclavat en el punt més alt del nostre municipi.

Article publicat al programa de les Gales d’Anglès (2013)