DESSOTA UN CEL

Dessota un cel alabastrí exhala

el fresc perfum l’auró de Montpeller.

Cau la fulla que la tardor ens regala

mentre la nit s’enclou ran de cloquer.

Sotgem l’hivern asseguts a l’escon,

atiem el foc amb les cançons nostrades;

plora el llaüt de cordes delicades

sense altre so que el so del vent del Mont.

Assedegats de llum, Nadal fa via

entre el brancam de l’arbre i les arcades.

Repica la campana amb alegria

com àngel amb les ales desplegades,

sabent que dins del nostre cor hi nia

l’amor més pur que el torb i les ventades.

Ernest Pibernat i Bosch