Els mons que es toquen

La nadala d’aquest 2020 vol retre homenatge a Enric Casasses arran de la concessió del 52è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que li va ser atorgat el passat mes de febrer i lliurat a l’octubre. El guardó reconeix la seva trajectòria literària i, especialment, l’originalitat del seu llenguatge poètic i la seva contribució a la cultura catalana.

El poema escollit, titulat «Clac», ens parla de mons que conviuen l’un al costat de l’altre, però que sovint no es veuen ni es coneixen. El poeta imagina què passaria si aquests mons, separats per murs visibles o invisibles, arribessin a descobrir-se i a trobar-se. Les diferències deixarien de ser motiu de distància i els crits de dolor podrien transformar-se en danses, regals, joia i alegria compartida.

Un text breu, però carregat de significat, que ens convida a superar les barreres, a reconèixer els altres i a construir un món més proper, solidari i fratern.

Si tots els mons que es toquen i s’ignoren

a banda i banda de mur es veiessin

farien la gran volta de campana

pobles petits ciutats grans cases soles

i els teus crits de dolor serien danses

regals joia alegria dels infants,

que si no em moro.

Enric Casasses