Santa Bàrbara, ahir i avui
El metge i historiador Ramon Vinyes en el seu llibre “Anglès notes històriques”, publicat l’any 1973, es rampella de “la mala pensada de derruir la casa de l’ermità, en comptes de fer-ne refugi de romeus i excursionistes”. Amb el pas dels anys, l’estat d’abandó de l’ermita e va anar accentuant de manera implacable i tots, alguna vegada, havíem sentit aquesta mateixa sensació d’impotència i tristesa cada vegada que pujàvem fins a Santa Bàrbara. Sortosament, les coses han canviat i, d’ençà de la creació de la nostra entitat, les obres de rehabilitació de l’ermita fan que la impressió que tenim quan visitem aquest indret sigui tota una altra. L’empenta amb la qual es duen a terme les obres, gràcies a l’esforç d’un nombrós grup de voluntaris, farà possible que aquest vell anhel de convertir la casa de l’ermità en un refugi d’excursionistes sigui ben aviat una realitat.
Els Amics de Santa Bàrbara no només tenim l’objectiu de rehabilitar l’ermita i organitzar l’aplec sinó que també estem interessats en recopilar informació, tant documental com fotogràfica. L’exposició que vam muntar l’any passat i el calendari amb fotografies antigues publicat aquest any, són dues mostres d’aquest interès per recuperar i divulgar la memòria històrica.
Dels orígens de l’aplec no en sabem gran cosa. Ramon Vinyes tampoc no va poder esclarir-ne la data de naixença, però en el seu llibre ens fa un relat molt detallat de com se celebrava l’aplec anys enrere: “els assistents més devots acostumaven a concórrer a la missa matinal de la parròquia i, en sortint, s’organitzava la processó dels romeus precedida de la creu parroquial, i tot desgranant devotament el Sant Rosari, es feia coratjosament l’ascensió a la muntanya fins al Camp de Llancers, lloc en el qual la processó es desfeia. En ésser dalt la capella, es canten tres oficis, establint-se una forta competència entre les tres feligresies (Anglès, la Cellera i Sant Martí Sapresa), per veure qui ho fa amb més lluïment. Després es fa vida de campanya al voltant de l’ermita, es dina, s’organitzen jocs i es fa molta gresca, es frueix tant com ho permet l’estat del temps, de la magnífica vista panoràmica, es fa una rifa, i cap a les quatre de la tarda, després de resada la segona part del rosari a la capella, a corre-cuita s’emprèn la davallada, es menja mel a la masia de Bellvehí, i quan s’és a les envistes d’Anglès toquen les campanes, la gent acudeix al temple parroquial i, conjuntament amb els romeus, es resa la tercera part del sant rosari, cloent la diada amb la funció parroquial del mes de maig.”
Com a fet anecdòtic, crida l’atenció que no hi hagi constància d’haver-se celebrat l’aplec el dia de la santa, que s’escau el quatre de desembre. Segons el “Costumari català” de Joan Amades, Santa Bàrbara és advocada contra els llamps i els efectes de les descàrregues elèctriques i atmosfèriques. Santa Bàrbara és o era -ja que molts oficis han desaparegut- venerada pels barrinaires, picapedrers, campaners, colters, fogueters, artillers, mistaires, mestres fonedors, moliners de morter, trinquetàires, anguilers de bou i paraires.
Article publicat al programa de les Gales (1997)
