Que els solcs s’impregnin de suor, no pas de sang

En aquesta felicitació nadalenca hem escollit uns versos de Daniel Varudjian, poeta armeni que evoca un món en pau, on la terra dona fruits abundants i les persones poden viure del seu treball sense l’amenaça de la violència.

El poema s’articula al voltant dels quatre punts cardinals. A Orient, Ponent, Nord i Migdia, el poeta desitja pau, fertilitat, bones collites i prosperitat. Les imatges dels camps, les espigues, els ramats, els ruscos i les copes de vi dibuixen un horitzó de plenitud en què la natura i la vida humana conviuen en harmonia.

Però darrere d’aquesta celebració de la terra hi ha també una denúncia de la guerra i del sofriment. El desig que els solcs s’impregnin de suor i no de sang resumeix la voluntat que l’esforç humà serveixi per alimentar la vida i no per destruir-la.

Una felicitació que fa del Nadal una crida a la pau universal i a un món més just, pròsper i fratern.

Que a l’Orient regni la pau Que els solcs s’impregnin de suor no pas de sang! Que el poble més petit, al so de la cítara s’ompli de cants de lloança! Que a Ponent la terra sigui fecunda. Que l’estel es fongui en rosada, que l’espiga esdevingui or! Damunt les muntanyes, mentre les ovelles pasturen, que brotin els borrons i les flors! Que al Nord brilli l’abundor, que la falç s’enfonsi sense parar en l’oceà dels forments! I els graners, obrint-se a la collita escampin alegria! Que a Migdia els fruits siguin innombrables, la mel brilli al cor dels ruscos, que el vi ragi a doll, que les copes es desbordin! I quan la muller jove enforni el bon pa, que s’il·lumini d’amor!

Daniel Varudjian

Daniel Varudjian (1884-1915), nascut a l’Imperi Otomà, va ser un dels poetes més destacats de la literatura armènia occidental de principis del segle XX. Va estudiar a Constantinoble, Venècia i a la Universitat de Gant (Bèlgica), on va cursar estudis entre 1905 i 1909. Posteriorment va exercir de professor i va desenvolupar una obra poètica profundament vinculada a la seva terra i al seu poble. La seva poesia exalta la natura, la vida rural, el treball, la llibertat i els valors humans universals. La seva trajectòria va quedar tràgicament interrompuda el 1915, quan va ser arrestat per les autoritats otomanes durant el genocidi armeni i assassinat aquell mateix any, als 31 anys.