Roser Pibernat Rabasseda i Joan Bussalleu Pidemont

Aquest any no ens hem pogut reunir al voltant de l’ermita per celebrar-hi l’aplec. Feia mesos que ens planyíem de la sequera i les pluges de llevant han arribat justament aquesta setmana,  coincidint amb la festa del nostre aplec. Sap greu que quan tot un grup de gent ha treballat amb entusiasme en l’organització d’un acte, després la meteorologia ens ho espatlli. Però segurament que tots estarem d’acord en què l’aigua és necessària i val més mirar-s’ho d’una manera positiva i pensar  que la pluja és el millor regal que Santa Bàrbara ens podia oferir per festejar l’aplec d’avui.

Avui no hem pogut pujar a Santa Bàrbara però jo us recomano que si podeu hi aneu de tant en tant. Sempre val la pena caminar enmig d’aquests boscos tan frondosos i un cop dalt contemplar aquell magnífic paisatge. Val la pena anar-hi a qualsevol estació de l’any, sigui, primavera o tardor, sigui estiu o hivern; cadascuna té el seu encant i fa que els nostres ulls vegin una panoràmica sempre diferent. Fins i tot en els dies que els núvols envolten l’ermita, s’hi pot  veure com la natura s’hi manifesta amb gran bellesa. Si haguéssim celebrat l’aplec a Santa Bàrbara, avui al voltant de l’ermita tot seria xivarri, gresca i xerinola. Però també val la pena pujar-hi un dia qualsevol i poder gaudir de la pau i la tranquil·litat que ens proporciona aquell meravellós indret, amb un silenci que només trenca de tant en tant el cant d’algun ocell o la lleugera remor del vent.  Si hi pugeu, podreu comprovar també que la feina que hi fan els voluntaris és constant. Es va ampliant el mur que encercla l’ermita, s’hi està fent una nova escala que permetrà accedir des de la feixa on hi ha al punt geodèsic fins a la part del darrera de l’ermita, i tot de petites feines que a vegades semblen intranscendents però que també són importants. Els voluntaris són com formigues que van fent, van fent, sempre en equip, sense parar mai i la veritat és que els hem d’estar molt agraïts perquè la feina feta ha estat molta i molt profitosa. I ja sabeu que la nostra manera d’homenatjar aquests voluntaris és atorgant-los simbòlicament el títol d’ermitans.

(…)

Quan una obra està feta, hem de pensar que tant important és la feina dels qui hi han treballat com la dels que han tingut la idea de dur-la a terme. I en Joan i la Roser en són un bon exemple. La Roser perquè forma part d’aquell petit nucli que, juntament amb alguns Escoltes, van decidir impulsar la restauració de Santa Bàrbara i fundar la nostra associació. La Roser és de les persones que ens va saber transmetre l’entusiasme per recuperar una ermita abandonada com era Santa Bàrbara en aquells moments i va ser capaç de fer-nos creure que allò que semblava impossible de fer podia ser un projecte realista, com així ha estat. I en Joan perquè ha format part de l’equip de voluntaris i ha pujat molts dissabtes a Santa Bàrbara per fer de paleta, de fuster o del que faci falta. A tots aquests voluntaris, com en Joan, no ens cansarem mai de reiterar-los la nostra gratitud per la feina feta. Santa Bàrbara és l’obra de tot un poble i en la memòria tots  hi tenim, escrits en lletres d’or,  els noms dels voluntaris que hi han treballat. Així, doncs, demanem a en Joan i la Roser que acceptin amb un orgull ben merescut el títol d’ermitans de Santa Bàrbara i que es facin càrrec de custodiar les claus de l’ermita.

Anglès, 11 de maig de 2008

(Fragment del discurs de proclamació)