Ressenya del llibre “Santa Bàrbara” als Quaderns de la Selva
L’any 2007 -696 anys després de Ia primera referència documental sobre l’ermita de Santa Bàrbara d’Anglès, com consta al colofó del llibre- els Amics de Santa Bàrbara van voler deixar plasmada per a la història, en un volum magníficament editat, I’aventura de reconstruir I’ermita que es trobava en mal estat, així com la casa de I’ermitià. I ho van aconseguir: això i molt més.
El llibre batega de vida per tots cantons i no es fa pesat en cap moment. Vida dels textos i, sobretot, de les imatges. Com afirma una de les frases recollides entre article i article dels diversos que el llibre inclou: “A les fotos sempre hi ha coses no dites”. En aquest cas I’expressió de M. Mercè Roca es fa realitat al llarg de les pàgines d’aquesta obra que recull el procés de restauració però també aspectes del medi natural, de les llegendes i mites, dels records propers, de l’aplec que s’hi celebra i de les diverses colles, famílies i grups que s’hi reuneixen per a fer-hi celebracions.
Els textos als quals ens hem referit són d’autors diversos i van aplegats en grans capítols i molt ben il·lustrats. És llàstima que no es trobi al llibre el complement d’un índex que situï les diverses aportacions dels autors que anem trobant a mesura que fem passar les seves pàgines. Són, com dic, diversos els autors i val la pena d’anomenar-los per I’ordre en què apareixen: Xevi Triadó, Jordi Capdevila, Josep Tarrés, Emili Rams, Jordi Capdevila Danés, Pau Lanao, Pere Madrenys, Josep Boix, la part central del llibre en què uns textos anònims i amens van puntuant les imatges del procés de reconstrucció, novament Pau Lanao, Robert Parramon, Jaume Julià i Vidal, Joan Vidal i Gayolà, Ricard Creus, Lluís Riera i Pons, Albert, l’entrevista al fill del darrer ermità Lluis Viñà, feta per Jordi Capdevila i Adolf Puig, Àngel Manciñeiras i novament uns textos anònims que falquen les imatges de les celebracions de grup, que s’il·lustren, a més, amb els originals del que la gent deixa escrit en el llibre del santuari, testimoni de I’alegria de la celebració, del motiu que els ha dut allà i del desig de poder-hi continuar venint. Les fotografies són obra de Pilar Font, Josep Boix, Jordi Capdevila, Pere Manubens, Joana Figueras, Rafael Puig, Santi Guàrdia, Pere Sànchez, Josep Albó, la col·lecció de Joan Vidal i Gayolà, Emili Rams, Climent Pont, David Llagostera, I’Arxiu Municipal d’Anglès i I’Arxiu d’Etnografia de Catalunya.
El llibre ha comptat amb el disseny gràfic de Pozo & Viñeta i ha estat imprès a Gràfiques Anglès, SL. També consta al colofó el suport de I’empresa Antex, Anglès Textil, SA, que segurament devia fer possible de tirar-lo endavant i de fer-ho amb la qualitat fornal que s’hi veu i que és realment remarcable per molts conceptes.
Ara, la qualitat humana del llibre assenyala a alguna mà que no apareix anomenada en cap banda, almenys no es delata, perd que hi és clarament. Potser és una obra d’equip perd amb un designi molt clar de “fer colla”, d’identificar els protagonistes amb la seva obra i de posar de relleu el servei comunitari i la cohesió local que la mateixa aventura de la reconstrucció va significar. Ja ens hem referit abans als textos anònims, ben escrits i amens, i a les frases intercalades entre els capítols: aquestes darreres sobretot, discretament, donen un to de qualitat moral al llibre i a la mateixa empresa del grup de persones que es van proposar un dia refer I’ermita.
Tot plegat, un petit tresor, no únicament per als que hi han pres part i ara es poden sentit orgullosos de la feina feta, sinó també per a la història: si un dia algú volia saber com es va refer I’ermita i com s’hi descabdellava la vida a darreries del segle XX i inicis del XXI tindrà en aquest llibre una font d’informació de primera mà.
Narcís Figueras
Ressenya publicada als Quaderns de la Selva, Revista del Centre d’Estudis Selvatans, número 20, any 2008
