No només quan trona

Segons el llibre “Anglès” de Pau Lanao, la tradició diu que a la Vall dels Àngels, o sigui, a l’antic municipi d’Anglès, hi havia set capelles: Santa Maria, Sant Miquel, Santa Magdalena, Sants Just i Pastor, Sant Amanç, Sant Pere i Santa Bàrbara, que en el seu centre exacte guardaven un fabulós tresor, esperant el savi  que el rescatés.

Normalment les llegendes no serveixen com a punt de partença històric, però solen ser un bon recurs davant les poques notícies que aporten els documents antics. Sabem que les cròniques del segle XIII esmentaven el santuari de Santa Bàrbara com a lloc de gran devoció comarcal i, segons Ramon Vinyes, la naixença del tradicional aplec estaria lligat amb algun vot fet per la Universitat d’Anglès amb motiu d’una gran secada. Sigui com sigui, la cosa certa és que actualment encara es manté la tradició de celebrar l’aplec i que, generació darrera generació, el poble segueix sentint una devoció especial per aquest lloc enclavat en el punt més alt del nostre municipi, a 854 metres d’altitud.

Certament que en l’actualitat l’aplec és més un acte festiu que no pas religiós, probablement a causa de la crisi dels valors religiosos que, d’altra banda, és paral·lela a totes les ideologies. Segurament que és dintre d’aquest context on cal situar la naixença l’any 1995 de la nova associació AMICS DE SANTA BÀRBARA, una entitat que no forma part de cap moviment religiós però que té com a una de les principals finalitats, a banda de l’organització de l’aplec, la rehabilitació i manteniment d’un lloc de culte. A l’entitat tant hi tenen cabuda els que hi participen moguts per la fe i les creences religioses, com els que hi participen moguts per la fascinació que els produeix la natura en un lloc privilegiat on és possible contemplar els boscos, els camps oberts, les magnífiques masies,  els pobles i les viles ben posats sobre el paisatge  de la Selva.

Una de les primeres feines que es va proposar la nova entitat fou la redacció d’un projecte de rehabilitació de l’ermita i de la casa de l’ermità. Calia demostrar que la tasca que es volia emprendre no era cosa de quatre somiatruites si realment es pretenia trobar un bon nombre de persones disposades a col·laborar-hi. Sortosament dintre de la pròpia junta de l’associació hi havia una persona que podia fer aquest treball: l’arquitecte-tècnic Xavier Espona. En poc temps el projecte va quedar enllestit i després d’exposar-lo públicament durant la fira de Sant Antoni, l’Assemblea de socis el va aprovar el dia 26 de gener.

Com és sabut l’ermita de Santa Bàrbara es troba en un estat precari i la casa de l’ermità es troba en estat ruïnós. La superfície de la casa de l’ermità que, segons el projecte s’haurà de convertir   és d’uns 105 m2 planta baixa i l’ermita, d’estil no determinat i sense gaire interès arquitectònic, té una ocupació de 95m2 sobre la parcel·la. En total hi ha una superfície edificada de 200 m2.

L’ermita de Santa Bàrbara ja va tenir un primer intent de rehabilitació en la dècada dels setanta, gràcies a la qual en l’actualitat es manté en un estat acceptable. D’ençà de la creació de l’associació AMICS DE SANTA BÀRBARA, ràpidament es van formar els primers grups de treball per dur a terme les obres de rehabilitació. Des del mes d’octubre de l’any passat fins al mes de maig d’enguany i durant més de catorze caps de setmana, almenys 150 voluntaris han participat, d’una manera o altra, en les obres de reforma.  voluntaris han participat, d’una manera o altra, en les obres de reforma. Les primeres obres dutes a terme van ser la neteja de l’interior de la casa de l’ermità i la construcció d’un paviment de formigó. Posteriorment es va desmuntar una part de la teulada de l’ermita i s’ha construït una escala d’accés a la feixa inferior del replà de l’ermita. En aquest punt cal agrair als paletes i constructors del poble que, de manera totalment desinteressada, han col·laborat en l’execució de les obres, ja que sense l’ajuda dels quals hauria estat impossible fer gairebé res.

Una vegada començades les obres, de seguida es va plantejar la conveniència de negociar amb el Bisbat de Girona, propietari legal de l’immoble i dels terrenys annexos, per intentar aconseguir-ne la cessió en favor dels AMICS DE SANTA BÀRBARA. Les negociacions amb el Bisbat es van caracteritzar, en tot moment, per la bona voluntat i predisposició per arribar a una entesa. Amb l’ajuda de l’advocat Eduard Morales que, des del primer moment es va convertir en l’assessor legal de l’entitat, en poc temps es va aprovar un contracte de cessió favorable per ambdues parts. I el dia 12 de maig, coincidint amb la celebració de l’aplec, Mn Jaume Julià i Vidal, pro-vicari general del Bisbat i fill d’Anglès, i Jordi Capdevila i Danés, president de l’associació, van estampar públicament les seves firmes sobre el document.

El contracte de cessió estableix que el Bisbat de Girona cedeix als AMICS DE SANTA BÀRBARA la possessió, gaudiment, utilització, administració i ús de l’immoble i terrenys, gratuïtament i per temps il·limitat. A canvi, l’associació es comprometia a la reconstrucció de l’immoble i a la neteja dels terrenys que l’envolten. Cal dir que la  part de l’immoble dedicada al culte religiós no podrà tenir, ni ara ni en un futur, cap altra finalitat que l’estrictament religiosa, L’associació la custodiarà, protegirà i mantindrà, sense que pugui variar el seu destí. Els encarregats de les parròquies d’Anglès i Sant Martí Sapresa tindran possessió preferencial, però no de la resta de l’immoble i del terreny adjunt.

D’aquest document cal  destacar-ne sobretot el fet que la cessió és per temps il·limitat i que en cas de dissolució de l’entitat la gestió del lloc passarà a la parròquia d’Anglès. Això és una garantia per a totes les persones que col·laboren en les obres de rehabilitació ja que poden tenir la certesa que el lloc sempre estarà en mans del poble d’Anglès. Les obres es reprendran el mes de setembre amb energies renovades i, amb l’esforç de tots, esperem fer realitat els objectius que ens hem proposat.

 

Article publicat a la revista de l’Aplec de l’Agrupació Sardanista i Cultural Floricel (1996)