Josep Carreiras Puig

Josep Carreiras va ser proclamat ermità de Santa Bàrbara el diumenge 12 de maig de 2002 en un acte que va tenir lloc al Pavelló Municipal d’Esports, espai on aquell any s’hi va haver de celebrar l’Aplec. Tot i que aquell diumenge feia un sol radiant, un dia esplèndid, la pluja caiguda fins el mateix dia abans de l’Aplec va deixar el terreny enfangat i el camí intransitable, impossibilitant l’accés a Santa Bàrbara.

Josep Carreiras va morir el 14 d’octubre de 2015.  El 12 de desembre d’aquell mateix any va tenir lloc a Santa Bàrbara una cerimònia en memòria seva,  en presència de la seva família i dels voluntaris de Santa Bàrbara.

Cerimònia en memòria de Josep Carreiras (12/12/2015)

Ens hem reunit avui aquí en aquesta ermita per recordar en Josep, un voluntari i amic de Santa Bàrbara que ens ha deixat i que trobem molt a faltar.

En Josep era un home d’empresa que va dedicar tota la seva vida al seu ofici de constructor i paleta. Estimava el seu ofici, li agradava la feina ben feta i buscava sempre la perfecció. Un cop jubilat, es va incorporar en aquest magnífic equip de voluntaris, aportant-hi el seu estil de treball i la seva professionalitat. L’empremta que ens ha deixat en Josep és ben notòria. Primer a la Font dels Gossos, que va recuperar juntament amb en Lluís Furtià, el seu amic inseparable des de la joventut. Després aquí mateix, en aquesta ermita, amb aquesta sanefa i aquesta estrella que tenim als nostres peus, on cada peça hi ha estat col·locada i encaixada amb la màxima precisió. I finalment, l’escala situada al costat de la torre del guaita que a cada nova jornada de treball construïa amb més il·lusió.

A banda del seu altruisme per ajudar a recuperar i rehabilitar l’ermita, a en Josep li agradava compartir la taula a l’hora de l’àpat amb tots els nosaltres. Mai oblidarem aquests bons moments, ni la satisfacció que li produïen els nostres guisats i la nostra companyia. Una estimació que era recíproca i segurament per això tots li dèiem “el mestre”.

Quan els Amics de Santa Bàrbara vam editar el llibre que recull la feina feta durant tots aquests anys vam voler dedicar-lo a tots els voluntaris. Però vam veure que la llista seria molt llarga i que corríem el risc d’oblidar-nos d’algú. I aquest era un risc que no podíem permetre’ns perquè cada voluntari és com una estrella que brilla amb llum pròpia. Ara no recordo exactament la dedicatòria però acabava dient més o menys això “Als Amics de Santa Bàrbara que fan brillar una estrella al cim més alt de la muntanya”. En Josep és també un d’aquests estels que brilla i, si de nit alceu la vista cap a Santa Bàrbara, sentireu la seva presència i veureu com resplendeix.

Jaume Pujolràs, secretari de l’associació en nom de la Junta i dels voluntaris de Santa Bàrbara.

Josep: com una àguila has alçat el vol.

Ja no ets físicament entre nosaltres,

però no et deixarem ni ens deixaràs mai.

Estén les teves ales i vola sense por,

segueix l’aire i vola amunt, ben amunt,

queda’t a Santa Bàrbara, és casa teva.

Aquí hi tens una part de la teva vida,

de la teva il·lusió, del teu treball generós.

A santa Bàrbara hi tens gravat el teu nom.

Vola, Josep, vés cap a la llum d’aquest cim,

contempla noves albades al matí

i al vespre vetlla pel teu poble d’Anglès.

En el teu vol etern no deixaràs mai

als de casa teva, als teus companys i amics,

a tots els que t’estimem i t’enyorem.

Mentre voles en el silenci d’una altra dimensió

et diem: gràcies, Josep, per la teva amistat,

gràcies perquè sempre seràs amb nosaltres.

Per a l’Angelina, fills, néts i família,

amb el meu suport i estimació.

Mn Fèlix Mussoll