Josep Caballé Guitart

L’amor d’en Josep Caballé per Santa Bàrbara el va  portar a fer pinya en el moment de restaurar l’ermita. El títol honorífic d’Ermità de l’Any és una recompensa ben merescuda. El seu gest més poètic ha estat plantar cirerers a les feixes que envolten l’ermita, convertint l’entorn en un espectacle quan arriba el moment de la floració. Els cirerers, amb les seves flors efímeres i les seves fruites dolces, simbolitzen la vida mateixa: fràgil però plena de bellesa i generositat. Com ermità que venera i protegeix la natura que l’envolta, en Josep és un guardià dels petits detalls que embelleixen la vida quotidiana. Cada any, quan els cirerers floreixen i les cireres maduren, la primavera ens recorda la seva bondat i el seu treball desinteressat.

Santa Bàrbara, 13 de maig de 2001

L’home que sempre feia coses per als altres

Ahir a la nit va morir Josep Caballé i Guitart, víctima d’una leucèmia aguda que li van diagnosticar fa només tres setmanes. En Josep, conegut per la gent gran del poble com en Josep de ca l’Escopeter, va passar la major part de la seva vida treballant a la indústria Burés, i durant un temps hi va ocupar el càrrec de contramestre. A part d’aquesta feina, en Josep ha estat l’home que sempre feia de tot per als altres, és a dir, sempre estava disposat a col·laborar en les tasques veïnals o ciutadanes. Va formar part de la colla anomenada Amics de Santa Bàrbara que va restaurar gratuïtament l’ermita d’aquest nom que hi ha al terme municipal. El seu treball eficaç va ser reconegut pels seus companys que li van donar el títol honorífic d’Ermità de l’Any. Va aprofitar el càrrec per plantar cirerers als voltants del temple. Potser en aquests moments estan florits… Seria un homenatge magnífic per a qui els va donar la vida.

En Josep era, a més, membre de dues corals, Les Veus Alegres, d’Anglès mateix, i la Coral Santa Eugènia, de Girona. La seva afició per la música anys enrere el va portar a participar en uns cursets al monestir de Montserrat i a fer uns quants quilòmetres cada setmana per participar en els assaigs a Santa Eugènia.

A més, va ser membre de la l’associació cultural Floricel, fundada en temps del franquisme per un grup de persones amants de la nostra llengua i cultura. Organitzava actes de promoció del català i va promocionar especialment la sardana, amb l’organització dels aplecs anuals.

Els seus tres nets li deien familiarment “l’avi dels Sugus” perquè sempre en portava algun a la butxaca a la seva disposició. Des d’ara l’Íria, en Farriol i en Guerau hauran de buscar els Sugus en algun altre lloc, però segur que el continuaran recordant amb molt d’afecte i enyorança. A reveure, Josep!

Pere Madrenys Caballé

10 d’abril de 2011