Joan Boix Casas i Rosa Torns Vila

Cada any solem començar el discurs fent un petit recordatori de  les obres dutes a terme durant la darrera temporada. Enguany no hi ha gaire res de nou per explicar: les obres han consistit bàsicament en la continuació del mur que envolta l’ermita que, per la banda de la torre dels guardes forestals, tindrà a més una escala d’accés. També s’ha treballat a la Font dels Gossos a fi d’intentar recuperar la deu i aconseguir que torni a rajar. No són, les d’ara, unes obres espectaculars com les de fa set o vuit anys enrere que, d’un aplec a l’altre, els visitants solien quedar boca-badats en veure la transformació de l’ermita. Quan la restauració ja es començava a veure acabada, sempre solíem dir: qui es podia imaginar, quan vam crear aquesta associació per salvar Santa Bàrbara de la ruïna,  que arribaríem tan lluny i que el somni de tanta gent es faria realitat? I ara que ja està pràcticament tot fet podríem preguntar-nos: Qui s’hauria imaginat mai que, un cop acabada la restauració de l’ermita, l’equip de voluntaris continuaria treballant, amb les mateixes ganes i la mateixa il·lusió del primer dia, ara només per embellir l’entorn? Sincerament, creiem que ningú. I això, permeteu-me que us ho digui,  només té un petit secret: l’equip de voluntaris, amb el pas del temps, s’ha convertit en una gran família d’amics que han descobert que treballant en equip, i en bona harmonia, a més de passar-ho bé, poden fer molta feina en benefici de la comunitat. Si des del principi ens haguéssim deixat endur per les desavinences i les rancúnies  que poden provocar unes petites diferències de criteri, d’altra banda ben naturals quan es forma part d’un col·lectiu, ben segur que no hauríem arribat enlloc. Dic això perquè, ara que som a les portes d’unes noves eleccions municipals, potser convindria que els candidats que aspiren a governar l’Ajuntament i que, sens dubte,  tindran una responsabilitat molt més gran que no pas la de restaurar una ermita, en prenguessin  model. I ben segur  que tots hi guanyaríem.

En Joan i la Rosa són uns  dels voluntaris que hi són des del primer dia i, en Joan, a més, ha format  part de la Junta durant molts anys. En Joan i la Rosa pertanyen a l’equip dels diumenges. Per si algú  no ho sap, tenim un equip de voluntaris que puja a treballar els dissabtes i un altre que puja els diumenges. En Joan és perruquer i treballa els dissabtes. Per això forma part de l’equip dels diumenges. Però la seva dedicació a Santa Bàrbara no és pas només els diumenges; Es pot dir que d’una manera o altra treballa a diari per l’associació. Els que el coneixeu sabeu perfectament que entre ell i el seu germà han convertit la Perruqueria Boix en una delegació dels Amics de Santa Bàrbara. Així, doncs, demanem a en Joan i a la Rosa que acceptin la clau de l’ermita, que ara els serà lliurada,  perquè sense cap mena de dubte són també uns dignes mereixedors del títol d’ermitans.

Santa Bàrbara, 13 de maig de 2007

(Fragment del discurs de proclamació)