Josep Albó Rigau i Dolors Aurich Bonmatí

En Josep Albó i la Dolors Aurich són un exemple del que significa la dedicació i el treball comunitari en la restauració de l’ermita de Santa Bàrbara. Des del primer dia, en Josep ha estat un voluntari incondicional, sempre disposat a fer el que calgués: de paleta, de manobre, desbrossant marges o fent de transportista. Aquestes tasques, aparentment intranscendents, són en realitat essencials. Durant els primers anys de la restauració, cada mà i cada braç sumaven, i gràcies a l’esforç de tots, aquestes parets van anar pujant.

Desbrossar els marges és una altra gran feina que no es pot oblidar. Mantenir netes les feixes requereix dedicació i constància. Tots els que pugeu fins aquí, no només el dia de l’aplec sinó també els caps de setmana, podeu veure la gran feina de restauració que s’ha fet. Però si aquest cim llueix, és perquè voluntaris com en Josep s’han encarregat de mantenir l’entorn net i agradable amb l’herba tallada.

Pel que fa al transport, potser no us heu aturat a pensar-hi, però és una tasca crucial. Tant quan venim a treballar com quan organitzem l’aplec, tot ha de ser planificat amb cura per no deixar res a baix al poble. En Josep ha estat el nostre salvador en aquest aspecte, utilitzant vehicles de totes marques per assegurar-se que tot arribés a temps. La seva experiència com a propietari d’un taller d’automòbils ha estat, sens dubte, un gran avantatge.

En Josep no només ha contribuït amb el seu treball físic, sinó també com a membre de la Junta directiva. La seva dedicació s’ha reflectit en la seva implicació en la presa de decisions i en l’organització general de l’associació.

La Dolors Aurich, la seva companya, també ha estat una peça clau. Com a membre de la Junta, ha col·laborat en l’organització de l’aplec, i la seva participació a l’equip de cuina ha deixat una empremta inesborrable. Els seus guisats i rostits són llegendaris, i encara avui molts ens en llepem els dits recordant aquells dinars. La Dolors ha sabut cuidar els voluntaris, proporcionant-los àpats que no només alimentaven el cos sinó també l’ànima.

Així doncs, només ens queda dir: moltes gràcies, Josep i Dolors, per tot el que heu fet. La vostra feina ha estat fonamental per a la comunitat i per al projecte de restauració de Santa Bàrbara. Accepteu aquest nomenament d’ermitans com a mostra de la nostra amistat i gratitud. La vostra dedicació i el vostre amor per aquest lloc són una inspiració per a tots nosaltres.

Amics de Santa Bàrbara

Lamentablement, el 6 d’abril de 2016, vam perdre la Dolors Aurich i Bonmatí, i no va poder lliurar les claus de l’ermita al seu successor. Aquest trist desenllaç va impactar profundament a la nostra associació, ja que vam perdre una amiga i una figura molt apreciada. La seva absència es fa evident en cada àpat compartit, però el seu llegat perdura en els cors de tots aquells que la van conèixer, i en l’esforç constant per mantenir viu el seu record.

Els vents d’abril et porten en memòria.

Amb claus en mà, resguarda l’ermita.

L’alè del teu record dibuixa una estrella brillant.