Joan Xifra Rigau

(…) Com ja sabeu cada any atorguem el títol d’ermità a una persona que s’hagi distingit per la seva contribució a la restauració de l’ermita. És la nostra manera d’agrair l’enorme tasca que va fer tot l’equip de voluntaris quan vam decidir entre tots recuperar aquest indret. La llista de voluntaris a qui hem concedit aquest títol honorífic d’ermità ja és força llarga. I esperem poder tenir el goig de premiar-ne molts més durant els propers anys. Al primer pis de la casa de l’ermità hi tenim exposada, per si la voleu veure, la galeria de fotos amb tots els qui ostenten aquesta distinció.

Avui, però, la nostra il·lusió i la nostra alegria s’enfosqueixen perquè des de la celebració del darrer aplec hem perdut tres dels nostres ermitans.

El 14 d’octubre ens va deixar en Josep Carreiras, un paleta generós, amant del seu ofici i de la feina ben feta. Era un perfeccionista. La Font dels Gossos, les escales situades on hi ha la torre de guaita i part dels murs que encerclen l’ermita porten la seva empremta. A Santa Bàrbara hi va trobar la manera de viure la jubilació activament i després de cada jornada de treball era feliç al voltant de la taula amb la resta de companys voluntaris com ell.

El 18 de gener va morir l’Esteve Arbat. Ell també va formar part, durant els primers anys de la restauració, d’aquest engranatge d’homes i dones que de manera ferma, continuada i sense aturador reconstruïen una ruïna. L’Esteve era un home divertit, engrescador, que aportava bones dosis d’alegria i d’optimisme a l’equip de voluntaris.

I el passat 6 d’abril ens va dir adéu la Dolors Aurich. La “Lola” com li agradava que li diguessin, va ser membre de la Junta Directiva de la nostra associació i, com a bona cuinera que era, va ajudar a fer possible aquells grans moments de les jornades de treball que eren els àpats, aportant-hi uns bons rostits. És a dir, hi va aportar aquell ciment invisible que és necessari perquè tirin endavant els grans projectes. Fa un any, en aquest mateix escenari, li vam atorgar el títol d’ermitana juntament amb en Josep Albó. Avui, malauradament, ja no podrà lliurar les claus de l’ermita al nou ermità de l’any, però la tindrem sempre en el nostre record.

Per ella, per l’Esteve i per en Josep, manllevo unes paraules de Mossèn Fèlix inicialment dedicades a en Josep Carreiras i que jo ara faig extensives a tots tres.

“Com una àguila heu alçat el vol. Esteneu les vostres ales i voleu sense por. Seguiu l’aire i voleu amunt, ben amunt. Quedeu-vos a Santa Bàrbara que és casa vostra”.

I a en Josep Albó, el nostre actual ermità aquí present, li diem que amb nosaltres té una gran família al seu costat. Una família, aquesta que formem tots els Amics de Santa Bàrbara, que es manté unida amb el pas dels anys perquè compartim uns valors que ens omplen d’orgull.

(…)

En Joan, el nostre nou ermità de Santa Bàrbara,  va formar part de la Junta Directiva des de l’any 1995 fins el 2004. També va formar part de l’equip de voluntaris. Hi va ser durant les primeres temporades, quan res era fàcil, quan més falta feia l’ajuda de tothom. En Joan va formar part d’aquell grup de voluntaris que amb la seva tenacitat van fer possible que el projecte de restauració deixés de ser una utopia.

Dintre l’ermita hi ha penjat un quadre del pintor Miquel Solís. En aquesta obra, la imatge de la Santa se sobreposa a la façana de l’ermita amb la bastida de les obres i un grup de voluntaris que hi treballa. D’aquesta manera la feina dels voluntaris queda integrada en aquesta obra per deixar testimoni a les generacions futures que la restauració de l’ermita ha estat l’obra de tot un poble. Una de les característiques de la pintura de Miquel Solís és el realisme. Tant és així que en aquest quadre es poden identificar amb facilitat els treballadors que hi ha a la bastida. I si us hi fixeu bé, en Joan n’és un.

Santa Bàrbara, 8 de maig de 2016

(Fragment del discurs de proclamació)