Joan Sureda Carreras

D’ençà que l’esforç d’uns quants per restaurar aquesta ermita, es va veure ajudat per l’esforç i l’entusiasme de tots, de mica en mica es va crear entre els voluntaris una simpatia nova, uns nous valors comunitaris, ens vam convertir en una gran família. Una família que es manté unida amb el pas dels anys perquè comparteix aquests valors que ens omplen d’orgull. En Joan ara ja no puja aquí dalt per treballar-hi, però l’essencial és que hi vam poder comptar  –i molt-  quan era més necessari, quan feia més falta. Ell mateix ho ha deixat escrit avui en el llibre de signatures. “En la reconstrucció no vaig dubtar ni un moment a donar un cop de mà dintre la meva disponibilitat. Van ser uns anys de passar fred i calor, d’esforços, de menjar i riure i de satisfacció al veure els resultats assolits”.

En Joan que tenim avui aquí, és un home ple d’energia vital. Per si no ho sabíeu, acaba d’arribar de fer el camí de Sant Jaume. Pel que ens han explicat els que han fet el camí, hi ha el camí físic, que és el que recorres juntament amb altres peregrins i el camí interior, que és personal i únic de cada peregrí.  Estem segurs que durant tots aquests dies en Joan haurà tingut temps de meditar, de desconnectar de la vida frenètica del temps que ens toca viure i de valorar petites coses que de vegades ens passen desapercebudes. I això entronca perfectament amb allò que dèiem dels valors que compartien els voluntaris que van ajudar a fer possible aquesta gran obra que ha estat la reconstrucció de Santa Bàrbara.

Aquesta ha estat una setmana molt intensa per en Joan. Ha acabat de fer el camí de Sant Jaume, avui el proclamem ermità de Santa Bàrbara i dimarts va néixer la seva néta Arlet. Que sigui per molts anys!

Santa Bàrbara, 11 de maig de 2014

(Fragment del discurs de proclamació)