Del 1888 al 1984

1888

El dia 22 de juny, l’expedició militar que aixecava el plànol de les Guilleries arribaren a Santa Bàrbara. Damunt una taula que els va deixar l’ermitana hi menjaren arròs a la cassola. Entre aquells expedicionaris hi havia el tinent Julio Serra, autor del llibre “Las Guillerías”.

1922

El doctor Tomàs Carreras i Artau fa diverses fotografies de la capella, de la casa de l’ermità, del pedronet i de les ermitanes. També transcriu una interessant conversa que va mantenir amb les ermitanes.

1917

L’ermità era l’anomenat “Culata de Santa Creu”.

1917-1937

En Pere Vilà, àlies el Gall, entra com a nou ermità. A partir de 1928 també hi vivia la família del seu fill, en Lluís Vila. Feien treballs al bosc i cultivaven les feixes properes a l’ermita, on hi sembraven blat de moro, trumfes i tomàquets. Cuidaven gallines, porcs i ovelles. La seva obligació com a ermitans consistia en tocar la campana quan es veia venir mal temps. Diàriament també la feien sonar al migdia i al vespre per entonar el toc d’oració.

1936

Varen cremar la imatge de Santa Bàrbara, el retaule, i tots els sants que aleshores eren a l’església.

1968

Es torna a canviar la data de celebració de l’aplec, del dimarts d’Ascensió es torna a passar al dilluns de la Pasqua de Pentecosta. Aquest any es va tornar a obrir una subscripció popular per tal de fer obres de reparació de l’ermita.

1970 – 1975

Es restaurà una mica el teulat i l’interior de la capella.

1984

Deixa d’organitzar-se la celebració de l’aplec.