Del 978 al 1629

978

Un document de delimitació de la Diòcesi de Vic diu que la línia fronterera entre el bisbat de Vic i el de Girona passa per damunt el llom de la serra de Gironella (Gerundilia), gairebé a tocar l’indret on actualment hi ha l’església de Santa Bàrbara. En aquest mateix indret es feia la separació entre els antics comtats de Girona i Osona.

1019

Sant Amanç surt referenciat per primer cop. Aquesta església parroquial tindrà les sufragànies de Sant Pere Sestronques (S. IX), Sant Martí (S. XIII) i Santa Bàrbara. L’església de Sant Martí, de les Esposes o de Sapresa, aconseguiria la categoria d’església parroquial durant el segle XIV, però Sant Amanç mai ha perdut la condició de parròquia. Per tant, Santa Bàrbara és una sufragània de Sant Amanç, i no de Sant Martí Sapresa.

1116

La muntanya avui coneguda com de Santa Bàrbara, és anomenada Puig de Gironella.

1310

Per un testament del mas Sarsanedas d’Osor, coneixem l’existència d’un oratori o d’una petita capelleta dedicat a Santa Bàrbara.

1419

Es construí la primitiva estructura de l’actual capella. Hi ha un document a l’arxiu Diocesà de Girona on consta que es va donar permís per demanar caritat per edificar una capella dedicada a Santa Bàrbara que se situaria al puig de Gironella.

1427

Forts terratrèmols ensorren nombroses esglésies i edificis a tota la comarca. La capella de Santa Bàrbara també hauria pogut resultar afectada.

1434 – 1481

Es demanava caritat per l’ornament de l’ermita.

1610

L’ermità que vivia a Santa Bàrbara tenia 60 anys d’edat i es deia Joan Metge. Aquell any va demanar permís a la Diòcesi per abandonar la capella ja que volia peregrinar a Compostel·la.

1629

Damià Feliu, de 40 anys d’edat, era l’ermità de Santa Bàrbara. També va demanar permís per fer un pelegrinatge a Compostel·la.