Fita assolida: ja hem cobert !!!

 

La pastisseria de Santa Bàrbara és un exemple de les múltiples maneres de col·laborar amb l’aplec i amb les obres de restauració de l’ermita. Un bon nombre de cuiners i cuineres ens obsequien amb els millors pastissos que saben preparar i, com que els qui assisteixen a l’aplec arriben al cim amb ganes de fer un esmorzar ben llaminer, entre tots plegats s’obté una bona font d’ingressos per a l’associació.

En Miquel i la Remei, els gegants d’Anglès, van fer el camí a peu fins a dalt l’ermita, acompanyats dels grallers i timbalers. Amb molta empenta i molta gresca van fer el cim en només tres hores. Els gegants que simbolitzen la representació dels treballadors de la indústria tèxtil i de la fusta van voler participar a l’aplec per celebrar que ja hem cobert l’ermita gràcies a l’esforç d’un nombrós equip de voluntaris que durant cinc anys hi ha treballat desinteressadament.

Mn. Jaume Julià, pro vicari general del Bisbat, i Mn. Marturi, van concelebrar la missa de l’aplec. Mn. Jaume Julià ja va assistir a l’aplec de l’any 96 amb motiu de la signatura pública del document de cessió de l’immoble i dels terrenys annexos a Santa Bàrbara que el Bisbat de Girona va fer a favor dels Amics de Santa Bàrbara.

Tortell Poltrona va actuar a l’aplec de Santa Bàrbara amb un espectacle que tant va agradar als petits com als grans. Al migdia, enfilat dalt del campanar de l’ermita, va fer el pregó de l’aplec. El seu discurs va consistir en establir un paral·lelisme entre les experiències que ell ha viscut pel món tot viatjant amb els Pallassos sense Fronteres i la feina que ha dut a terme l’equip de treballadors voluntaris que han restaurat l’ermita. Sou un exemple – va dir- per a tots els que encara creuen en la utopia i els que encara lluiten perquè les coses vagin endavant.

Lluís Furtià és el nou ermità de Santa Bàrbara i va rebre la clau de l’ermita de mans del seu antecessor Josep Tarrés. La figura de l’ermità de Santa Bàrbara es va establir per simbolitzar que l’indret no estigui mai més abandonat. Durant l’acte, Lluís Furtià va reconèixer que des que era petit que té uns sentiments molt forts cap a Santa Bàrbara i, dirigint-se a tot el públic que assistia a l’aplec, va dir: recordeu el que sento jo i que per molts anys pugueu pujar a aquesta muntanya; i el cor se us farà gran.

Article publicat al programa de les Gales (2000)