Agustí Carreiras Rubirola

L’Agustí Carreiras ha estat un altre dels puntals indispensables per tal que les obres de restauració de l’ermita arribessin a bon port.  Per fer una obra d’aquesta envergadura  ens calien bons professionals de la construcció i l’arribada de l’Agustí va ser una de les incorporacions més benvingudes. Ell, com a bon Amic de Santa Bàrbara, no va escatimar esforços en aquesta tasca. Sense mai aturar-se i amb una tenacitat encomiable, ens va donar l’empenta necessària  per fer-nos creure a tots plegats que les nostres ganes de veure l’ermita restaurada  no eren cap utopia.

L’ofici que més m’agrada (Joan Salvat Papasseit)

Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure,
mireu l’ésser fuster:
-serra que serraràs
i els taulons fan a miques,
i de cada suada deu finestres ja han tret.
Gronxada d’encenalls, et munten una taula;
si ho vols, d’una nouera te’n faran un cobert.
I caminen de pla-
damunt les serradures de color de mantega.

I els manyans oh, els manyans!
De picar mai no es cansen:
pica que picaràs i s’embruten els dits;
però fan unes reixes i uns balcons que m’encanten
i els galls de les teulades
que vigilen de nits.
I són homes cepats
com els qui més treballin.

¿I al dic? Oh, els calafats!
Tot el Port se n’enjoia
car piquen amb ressò
i es diu si neix un peix a cada cop que donen
-un peix cua daurada, blau d’escata pertot.
Penjats de la coberta, tot el vaixells enronden:
veiéssiu les gavines
com els duen claror.

I encara hi ha un ofici
que és ofici de festa – el pintor de parets:
si no canten abans, no et fan una sanefa,
si la cançó és molt bella deixen el pis més fresc:
un pis que hom veu al sostre
que el feien i cantaven:
tots porten bata llarga
de colors a pleret.

I encara més
si us deia l’ofici de paleta:
de paleta que en sap
i basteix d’aixoplucs.
El mateix fan un porxo com una xemeneia
-si ho volen
sense escales
pugen al capdamunt;
fan també balconades que hom veu la mar de lluny
-els finestrals que esguarden tota la serralada,
i els capitells
i els sòcols
i les voltes de punt.
Van en cos de camisa com gent desenfeinada!
Oh, les cases que aixequen d’un tancar i obrir d’ulls!

Gràcies, Agustí!