A l’ombra de Santa Bàrbara : punt de trobada entre la pedra i la paraula

Hi ha llibres que neixen d’una història i n’hi ha que neixen d’un lloc. A l’ombra de Santa Bàrbara, d’Ernest Pibernat, neix de totes dues coses: d’un espai estimat i d’un procés col·lectiu que ha deixat empremta. El recull, format per quaranta poemes, és una ofrena poètica a l’ermita de Santa Bàrbara, al seu medi natural i humà, i a la memòria compartida que s’hi ha anat sedimentant amb el pas dels anys.

El punt de partida del llibre es troba en el volum que documenta la restauració de l’ermita, impulsada pels Amics de Santa Bàrbara. Aquella obra explica amb detall el procés de recuperació, la feina tenaç dels voluntaris i el compromís d’un poble amb el seu patrimoni. Però, com recorda una frase de M. Mercè Roca citada en aquell llibre, “A les fotos sempre hi ha coses no dites”. I és precisament en aquest espai del que no es veu ni s’explica del tot on s’inscriu la proposta d’Ernest Pibernat.

La seva poesia no repeteix el relat històric: el complementa. Allò que la pedra restaurada, les imatges i la documentació poden descriure amb rigor, els versos ho revelen amb una sensibilitat diferent. El poemari dona veu a les emocions, als silencis, a la vivència íntima del lloc. És, en aquest sentit, un punt de trobada entre la pedra i la paraula, entre la memòria material i la memòria interior.

Pibernat escriu des d’un vincle personal profund. Fill d’Anglès, manté una relació estreta amb el paisatge i amb la vida que batega al voltant de Santa Bàrbara. Aquesta proximitat es percep en la manera com descriu la llum, els camins, les ombres, les veus i els records que configuren l’univers del llibre. No hi ha distància erudita, sinó mirada propera; no hi ha retòrica excessiva, sinó una veu que busca la claredat i l’autenticitat.

Els quaranta poemes que integren el recull poden llegir-se com un itinerari. Cada peça és una aproximació diferent a l’ermita i al seu entorn: el paisatge, la festa, la tradició de l’aplec, la feina compartida, la dimensió espiritual i també la humana. El conjunt construeix un mosaic que amplia la percepció del lloc i el converteix en espai simbòlic.

A l’ombra de Santa Bàrbara no és només un homenatge a un edifici restaurat; és també un reconeixement a la voluntat col·lectiva que el va fer possible i a la memòria que el manté viu. La poesia d’Ernest Pibernat obre una nova mirada sobre un indret que molts senten com a propi i convida el lector a redescobrir-lo des d’una dimensió més íntima.

En definitiva, aquest llibre confirma que la preservació del patrimoni no és només una tasca arquitectònica o històrica, sinó també cultural i emocional. Quan la pedra recupera la seva forma, la paraula pot ajudar a recuperar-ne l’ànima. I és en aquesta ombra —la de Santa Bàrbara— on la memòria, el paisatge i la poesia es troben.

Per adquirir el llibre envieu un correu a amicsdesantabarbara@gmail.com (10 €)

Article publicat a la revista del 72è Aplec de la Sardana de l’Agrupació Sardanista i Cultural Floricel (juny 2026)