Cançó de carrer
El poema és una crida a la transformació de la societat i a la construcció d’un món més just i més humà. Joan Oliver convoca persones de totes les condicions, oficis, edats i procedències a unir esforços per fer possible aquest canvi.
Els versos denuncien un món deshumanitzat i proposen una alternativa basada en la solidaritat, la fraternitat i el compromís col·lectiu. No es tracta només de lamentar allò que no funciona, sinó de participar activament en la construcció d’una realitat diferent.
La insistència en el fet que encara som a temps dona al poema un to d’urgència, però també d’esperança. Un missatge que convida a no resignar-se i a creure en la possibilitat d’una vida millor.
Apòstols i cabdills:
llenceu el crit d’alarma!
Savis, tècnics, obrers
forceu les vostres màquines.
Genis de totes les arts
embelliu la croada.
Homes, dones, infants,
de tota llengua i raça
i els mísers i els vençuts
ramada innumerable.
espereu i engrossiu
el clam que ens agermana.
Encara hi som a temps,
encara, encara, encara.
Destruirem un món
estúpid i sense ànima.
Cavem els fonaments
d´una vida més alta
Joan Oliver (Pere Quart)




